A LA SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA

Els sotasignants, mitjançant aquest escrit, venim a formular una DENUNCIA davant d’aquest organisme, pels fets que tot seguit s’exposen: 

Durant els mesos previs a juliol de 2011, per diferents mitjans, va circular la convocatòria de solidaritat amb el desnonament de la família Loyé-Lokà del barri del Clot de Barcelona. La informació que va ser difosa pels barris de Barcelona i per les plataformes veïnals d’aquesta ciutat, va ser la història d’una família del carrer Andrade nº 22 de Barcelona, que durant molts anys havien pagat amb els seus modestos ingressos i amb esforç i puntualitat, la renta de la vivenda que tenien arrendada mitjançant un contracte indefinit i que fruit del canvi de propietat del pis, la seva situació va veure’s dràsticament canviada. La propietat va plantejar una resolució de contracte i en primera instancia els Tribunals van donar la raó a la família d’arrendataris. Però, havent apel·lat la propietat, la Audiència Provincial de Barcelona va donar-los la raó i va dictar la resolució del contracte d’arrendament, tot i que el mateix era indefinit segons el seu redactat, no hi havia hagut mai cap manca de pagament de la renta, la família era curosa amb el pis i tenia bona relació de veïnatge amb la resta de la finca. 

Aquella família, treballadora i honesta, arrelada a aquell barri i aquella vivenda, que havia estat la seva llar durant molts anys i que havien tirat endavant amb molt esforç es veia abocada a una expulsió que de manera incomprensiblement injusta, els Tribunals havien avalat. A més, tots els intents de mediació o diàleg amb la propietat, també per realitzar un nou contracte d’arrendament, havien estat en va i rebutjades amb menyspreu. Fins i tot l’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) havien intercedit per evitar un final dramàtic per a la família, sense èxit també.  Aquella família no tenia cap altre lloc a on anar i tenia fills menors. Alhora era una família estimada pel barri pel seu tarannà cordial i afable. 

La seva situació era realment desesperada i injusta i el dolor de la família va impressionar a molta gent. A pesar de ser una situació cada dia més habitual, la seva expulsió forçada de la finca, va despertar una gran solidaritat, i moltes van ser les persones, de tota edat i condició, que van assistir a la convocatòria pel desnonament del dia 25 de juliol de 2011. Per sobre de la existència d’una resolució judicial, tothom tenia la convicció de que aquell desnonament era injust i que els drets fonamentals i civils de qualsevol ciutadà eren prioritaris per sobre dels interessos econòmics i probablement especulatius de la propietat.

Des de primera hora del matí van anar concentrant-se entre 200 i 300 persones tant veïns/es del barri com veïns/es procedents d’altres barris de Barcelona, així com membres d’associacions en defensa del dret a un habitatge digne i gent diversa. La seva actitud no només era pacífica, sinó que el drama del desnonament d’aquella família va fer que fins i tot l’ambient fos d’extrema serietat o solemnitat. De fet, les primeres persones en arribar van ser convidades per la família a prendre cafè. Després es va fer un parlament per exposar a la gent congregada i als curiosos la situació legal de la família i les raons per protestar per aquell desnonament. Es va insistir en què s’havia de permetre la tasca de la comissió judicial i que passés el que passés, inclosa la intervenció de la policia, la actitud general seria pacifica. En definitiva, que atès que la reivindicació plantejada era legitima, tothom podia estar tranquil. De fet, mai abans, cap concentració en protesta per un desnonament havia acabat amb violència policial.

A primera hora del matí hi havia poca presència policial però, lamentablement, cada cop van venir més agents i fins i tot antiavalots dels Mossos d’Esquadra amb una desena de furgonetes. L’única informació que van donar els agents va ser que els arrendataris o bé marxaven voluntàriament o bé serien expulsats per la força.

Cap a les 12.30 hores van començar a aparèixer just davant de la finca agents antidisturbis armats amb pistola, equipats amb casc i armilla antibales, amb porra, amb la cara tapada amb passamuntanyes i sense el número d’identificació. La seva actitud intimidadora i el fet que portessin la cara tapada va generar un estat de por entre la gent concentrada.

Aleshores un grup d’agents van començar a treure amb extrema violència la gent que estava concentrada davant de l’immoble. Els agents es van endur molt violentament un home, agafant-lo per braços, cara i coll. Per reduir-lo, un agent li va posar un genoll a l’espatlla mentre un altre agent l’estirava. Uns altres agents van tirar al terra d’una empenta una dona que havia anat a ajudar-lo. La gent que estava mirant l’escena des del carrer va començar a queixar-se de l’actitud dels Mossos d’Esquadra, i a un home que estava protestant li van obrir el cap amb un cop de porra. Després van tirar un esprai a la cara d’alguns dels concentrats i tot seguit un agent va dir: “Enchúfale el espray a esos”.

Veient la tensió que s’havia generat i que cada cop hi havia més gent al carrer protestant per la manera com estaven actuant els agents, i veient també la presència de nombrosos mitjans de comunicació amb càmeres fotogràfiques i de vídeo, els Mossos d’Esquadra van decidir col·locar cinc furgonetes de la Brigada Mòbil en forma de semicercle, al damunt de la vorera, per crear un perímetre al voltant de la gent concentrada i també per dificultar la visió als mitjans de comunicació, que es trobaven a fora d’aquest perímetre.

Un cop envoltats, els agents antidisturbis van anar traient la gent concentrada davant de la porta de l’immoble, persona a persona, en molts casos fent ús d’una gran violència (estirant dels cabells, retorçant els braços, empenyent de manera violenta). De les persones que anaven traient, els agents en van separar algunes –la majoria gent jove– i les van traslladar a una cantonada de la cruïlla, lloc al qual els agents es referien com “la bolsa”. Un cop allà, van tenir retingudes aquestes persones al voltant d’una hora i mitja, sense donar-los cap mena d’explicació i impedint que els facilitessin aigua o aliments a pesar de la calor del dia. Alguns van demanar assistència mèdica pels cops que havien rebut, però no els donaven permís per sortir de “la bolsa”. Una vintena de persones van ser identificades. Malgrat que diverses persones van demanar repetidament explicacions als dos agents que anaven identificats (núm. 15.769 i 9.290) sobre per què les identificaven, no se les va informar del motiu en cap moment.

En general, els agents van utilitzar una força contundent i innecessària contra els presents, tant contra els concentrats davant de l’immoble com contra els que estaven al carrer a l’expectativa de veure allò que passava. Algunes de les persones que van ser traslladades a “la bolsa” van haver de patir cops i humiliacions i algunes d’elles van perdre objectes personals o els hi van ser danyats, com les ulleres. L’actuació policial va ser en tot moment desmesurada, els agents no van escatimar violència, colpejant persones inclús majors, provocant blaus i contusions i, fins i tot, ferides de sang. Tot plegat va provocar molta commoció entre la gent, algunes persones es van alarmar molt. Cal destacar que cap de les persones que hi havia a la zona (ni dins ni fora del perímetre policial) portava cap objecte que pogués ser utilitzat de manera violenta ni tan sols intimidadora, i l’actitud de tothom va ser en tot moment tranquil·la i pacífica.

Un exemple de l’alarma que va provocar l’operatiu policial va ser l’actitud dels veïns del barri i de la gent que passava pel carrer, que es va anar concentrant darrere del cordó policial amb gran indignació i astorament. La duresa de l’actuació policial també va ser percebuda amb sorpresa pels habitants de l’immoble del número 22 del carrer Andrade, als quals es va impedir entrar o sortir de l’edifici durant tota l’actuació policial (més de set hores). La violència i desmesura de l’actuació policial va quedar perfectament reflectida en el tractament informatiu del desnonament que van fer molts mitjans de comunicació, així com en els comunicats de denúncia fets públics immediatament per diverses entitats. 

Un cop no va quedar gent davant de l’immoble, els Mossos van estar una estona valorant com entrar a l’edifici. Prèviament havien tallat el carrer i no deixaven passar els veïns. Després que alguns agents estiguessin una estona provocant molta por i tensió a través dels seus gestos i mirades a la gent que havia entrat a les escales de l’immoble, un agent dels Mossos es va apropar a dir alguna cosa, però no es va poder sentir què deia, ja que hi havia tanta gent fent soroll a fora que era impossible sentir res. En comprovar, per tant, que hi havia força gent dins de les escales de l’immoble, i tenint en compte que la porta de l’edifici era de vidre, els Mossos van decidir entrar pel balcó. Així, cap a les 14.30 hores diversos agents antidisturbis van accedir a l’habitatge de la família Loyé-Loká. Ho van fer per unes escales col·locades a la façana de l’immoble (que permetien l’accés al balcó de l’habitatge de la família), així com amb unes altres escales col·locades a la part del darrere de l’immoble (que permetien l’accés a un pati a través del qual també s’arribava a l’habitatge). Els agents que van entrar pel balcó principal de l’habitatge es van llançar sobre la Verónica, reduint-la a terra violentament.

Poc després que els agents de la Brigada Mòbil haguessin entrat al pis, alguns d’ells van començar a baixar per les escales de l’immoble, on hi havia unes vint persones refugiades. Aleshores la gent que hi havia a l’escala, atemoritzada, va començar a sortir a fora de l’edifici. Quan ho van intentar, però, els agents antiavalots que van començar a baixar per les escales ja havien arribat a baix, amb les porres a la mà; d’altra banda, a fora de l’immoble hi havia un cordó d’agents antidisturbis amb escuts de plàstic. Les tres primeres persones que van sortir van ser placades contra la paret, agafades i empeses cap a dins de l’escala un altre cop. A una d’elles la van tirar al terra. A altres persones els van barrar el pas directament, i a una d’elles li van dir: “Tú no te vas a ir de aquí de rositas”. Llavors els agents van retenir totes les persones dins de la porteria, i les van començar a treure a fora d’una en una. Mentre aquestes persones estaven dins ni tan sols els van deixar fer servir el telèfon mòbil, obligant-les a penjar quan les trucaven. A un noi que estava gravant li van agafar el mòbil i van esborrar-li el vídeo que havia fet. Un cop anaven traient totes aquestes persones a fora, dos agents que no anaven identificats –com la resta d’agents de la Brigada Mòbil– les identificaven. En alguns casos no van mostrar cap tipus de respecte ni físic ni verbal davant d’aquestes persones. Després de mantenir-les assegudes, aquestes persones van ser traslladades a fora del perímetre acordonat; algunes d’elles van ser transportades amb violència i força, agafades de les espatlles i dels canells i, després, empeses fortament contra la gent que hi havia al carrer.

Aquella actuació policial mereix ser investigada; sent ciutadans, el tracte dispensat va ser com si es tractés de bèsties, com persones sense drets. Es va vulnerar llur dignitat, la llibertat de moviment i la integritat física en molts casos. La actuació de la gent que estava congregada en solidaritat amb la família, va ser pacifica i legitima. Els sotasignats reivindiquem el dret a la disconformitat i la protesta en contra de les situacions injustes i inhumanes. Per altra banda, el desplegament de tots aquells agents per desnonar a una família sense recursos, a banda de innecessària i atemptatòria, significa una despesa molt costosa que es podria destinar a necessitats reals de la població. Finalment, considerem que resulta realment molt greu que succeeixin fets com aquests, protagonitzats pels qui tenen encomanada la protecció de les persones i el respecte a la llei. Per tant, reivindiquem que s’investiguin aquests fets i en el seu cas, que es depurin les responsabilitats pertinents.

Per a rebre qualsevol comunicació que se’ns vulgui trametre, indiquem el domicili: 

A Barcelona a 27 d’octubre de 2011


Xarxa de Suport Mutu del Clot – Camp de l’Arpa
suport.mutuo.clot@gmail.com