El proper 18 de Novembre a les 19h a Plaça Catalunya: la nostra elecció: l’acció.

Des de l’edifici 15o es fa una crida per seguir passant a l’acció que ha sigut recolzada per diferents assemblees de barri i aprovada com acció unitària per l’Assemblea General del 12 de Novembre de Plaça Catalunya.

Es convoca a una concentra-acció i es demana que es porti material per passar la nit a l’aire lliure.

Crida des de l’edfici15o

15 M / Edifici15o La nostra elecció: L’Acció.

Mai més soles.


Avui 10 de Novembre del 2011, aquí, al barri del Gornal de l’Hospitalet, volem recordar a M.P. i a la seva gent. Estem aquí per afirmar col·lectivament, un any després, que el seu suïcidi, el seu últim gest, aquell que concern i compromet allò més fonamental que compartim, la nostra vida concreta, no serà en va i no el deixarem caure en l’oblit. En M.P. es va quedar sense feina, va ser desnonat i anava a ser desallotjat per Adigsa; finalment va ser ignorat per serveis socials. A l’edifici15o en som molts i moltes amb casos similars. Ara gràcies a les pràctiques de suport mutu que el moviment està generalitzant als barris ens hem trobat i hem passat a l’acció. Ara tenim un espai i som moltes per defensar-lo. Hem trobat una eina de lluita i avui i des d’aquí cridem a estendre-la!

Cridem a totes i tots aquells que estan en una situació difícil, als que volen resistir junts i als que s’organitzen, a prendre edificis abandonats per omplir-los de vida comuna. L’acció de prendre l’edifici15o amb el Moviment ha posat a nostra disposició una eina de lluita efectiva per fer front a la situació present. Cridem a persones amb fills que viuen en espais inhabitables, a aturades i aturats, a joves i a jubilats, a famílies desnonades i ara disperses a casa d’amics i familiars, cridem a les assemblees de barri i a les xarxes de suport mutu, cridem a qualsevol dels grups i associacions que porten molt de temps organitzant-se als territoris, cridem a qualsevol a passar a l’acció. Hi han milers de pisos buits i milers de persones en situacions impossibles. L’acció és irreversible. Només l’acció modifica la duresa de la realitat.

Nosaltres ja vam escollir actuar plegades, en cada territori i en cada conflicte, per mai més estar soles davant d’un poder que parla molt, promet falsament i amenaça sense parar, però no escolta. Perquè sabem que guanyi qui guanyi el 20N nosaltres perdem sempre, hem decidit passar per sobre de les eleccions i escollir actuar. Tenim un món per prendre.

Nosaltres som el 99%, nosaltres som qualsevol. Durant molt de temps hem patit cadascú a casa seva problemes que compartim: L’accés a l’habitatge, la dificultat d’arribar a final de mes, la manca de mitjans, l’entorn hostil a la feina i al carrer. Durant massa temps hem estat a la defensiva davant l’atac de l’estat capitalista contra les nostres vides.

Això ha produït un efecte terrible sobre les maneres amb les que habitem tant el barri com l’activitat que ens sosté. Desconfiança i por davant els altres. Aïllament, i amb aquest un sentiment de fragilitat i d’impotència que ens arribà a convèncer de l’inevitable fatalitat del món tal com és. Aquest estat d’esperit va deixar camp lliure a la corrupció que domina el planeta capitalista: El diner per davant de tot i de tothom; primar l’aparença espectacular de triomfs vergonyosos contra la riquesa de la vida comuna i la solidaritat pràctica; la destrucció de la resistència organitzada als barris i a la feina; la follia col·lectiva de la bombolla immobiliària i borsària -lloada des dels púlpits de la premsa com l’última ocurrència infal·lible per fer-nos sortir de la misèria-. Llàstima que els “gurus” eren els mateixos banquers que ens escanyaven, que després esdevenien ministres d’economia perquè tot quedés en el mateix joc obscè de l’1%.

Ara hem despertat.

Amb el moviment 15 M estem entenent allò que deia un savi del Renaixement: “La Fortuna no canviarà si no canvia l’Ordre.”

Nosaltres estem aprenent. Hem redifinit el territori, organitzant-nos a través d’assemblees de barris, pobles i ciutats. Estem redescobrint la solidaritat pràctica, aturant els desnonaments i desallotjaments de les nostres veïnes i veïns. Hem desterrat la submissió davant el desastre de les retallades, ocupant centres de salut, resistint-hi i proposant models autogestionats. Hem revolucionat la nostra manera d’informar i coordinar-nos, desenvolupant una xarxa autònoma de comunicació que ens permet avançar contra la confusió produïda pels grans mitjans. Hem passat a l’acció prenent edificis a Barcelona, Madrid, Sevilla, Càdis; s’ha ocupat la Facultat, s’estan ocupant instituts i CAPs. Portem cinc mesos sense deixar d’aprendre i crear, i això no ha fet més que començar.

Ells, els capitalistes, han seguit endavant amb els seus plans d’austeritat i els seus cops d’estat financers. Volen fer de les nostres vides un pla d’austeritat. Mentrestant ens fan promeses d’una vida bona a canvi de sacrificis extraordinaris. Però sembla evident que si seguim així és impossible una vida bona. Al costat de les promeses, la por: l’euro s’enfonsa, Grècia s’enfonsa, Europa s’enfonsa, tot s’enfonsa. No han après res. Pensaven que ens manifestaríem eternament, manifestar-nos per acabar tornant a casa i esperar. No podien estar més equivocats.

Nosaltres, és a dir qualsevol, no només hem après que ningú ens representa i que totes les seves promeses són falses, també hem perdut la por. Hem passat de la indignació a l’acció. Hem decidit actuar.

La Nostra elecció: l’Acció.

15-M / Edifici 15-O

Convoquem una concentra-acció el divendres 18 de novembre a la plaça de Catalunya a les 19h.